“El nostre amo fa saber als poetes aquí presents que ja en té prou de sentir sempre els mateixos temes: ja no vol que el comparin més amb un lleó, ni amb una àguila i, encara menys amb el sol. Que se’n vagin els que no tinguin res diferent a dir.” (Samarcanda – Amin Maalouf).

Aquestes paraules dites en nom del Senyor de Samarcanda, ciutat emblemàtica, lleial i tanmateix rebel, fan recordar que hi ha gent que no es amiga del elogi fàcil, fill de les circumstancies, però buit en si mateix i tal vegada fals. Moltes vegades quan hom escriu unes ratlles recordant algú, cau en la temptació de subliminar a la persona objecte del record fins al punt d’arribar a poder ser jocoses, de poder-les llegir, pel propi recordat. De ben segur que aquest company, que avui recordem, colrat per la vida al aire lliure, coneixedor de camins i viaranys, de ull vius, veu predominant i nas prominent, abanderat del ‘caliquenyo’; diria quelcom similar al monarca descrit a Samarcanda si escrivíssim quelcom convencional d’ell.

Per tant, sols direm: et recordarem tal com eres a les sortides del centre, amb la bota de roure en bandolera, trescant amunt i avall per oferir, un traguinyoli o fer-la petar; et recordarem al local del centre quan en arribar, queia a trossos el xiuxiuej imperant, on esdevenies vèrtex de la conversa; et recordarem quan ja malalt venies amb nous projectes, però pel cim de tot per la capacitat de portar-los a bon fi; et recordarem quan vestit amb faixa i barretina, trabuc a la ma, ens rebies al final de les etapes de la ruta d’en Serrallonga amb trets festius; et recordarem, sempre disposat i mai desapercebut, participant en activitats del Centre o d’altres Entitats; et recordarem tal com eres amb virtuts i defectes, per fer de qualsevol fotesa un plaer de la vida, però sobretot per ésser companys de tots.

Tant de bo que allà on fossis puguis seguir essent ‘l’Herminiu’; et recordarem.

Centre Excursionista Farners
Santa Coloma de Farners, juliol de 2004