Estimat Francesc, no han passat gaires dies de quan t’acomiadàvem a l’església, amb el cor esglaiat, i, tot fent un esforç per tal que l’humitat no ens tornes els ulls boirosos. Pocs ho aconseguiren en sentir les emotives paraules de la teva filla, que et recordarà cada vegada que la seva imatge es miralli en un espill.

Avui les teves cendres descansen en indrets que vas estimar; però ens resistim a recordar-te en la tristesa dels últims esdeveniments, preferim recordar-te en els moments feliços que hem compartit. Sortosament Santa Coloma es un poble petit i som molts els que podem compartir aquest records.

Et recordarem de jove, quan les il•lusions t’omplien el cor i mai tenies un no per començar nous projectes, oberts a tothom i molt especialment a la mainada.

Et recordarem a Voltamonts, inventant jocs, fent ballar als mes petits, a la cuina tot preparant el dinar o tal vegada el sopar, d’excursió o en les reunions preparatòries d’un dia de colònies, on el moscatell, entre rialles, bon humor i poques hores de son, ajudava que tot rodés com tenia que ser.

Et recordarem a, quan ja estudiaves químiques, uns campaments a la torre de la Vall de Bianya que van portar-nos a visitar els Laboratoris Sobrino, la posterior migdiada col•lectiva a la sala d’actes en tant que visionàvem un filmet promocional. També recordarem el pijama que duies, tal vegada la roba mes neta que et quedava, vestit ben adient per l’ocasió.

Et recordarem a Jovent del Poble, a on juntament amb altres, vas fer possible que la Festa de la Ratafia no fos un focs d’encenalls, que no morís del èxit aconseguit el primer any. La teva participació en les festes del Carnestoltes, Xauxa, els balls al Dingo i les discussions de programació on no sempre estàvem d’acord però que van acabar amb la transformació del grup en una entitat reconeguda i el consegüent relleu generacional.

Et recordarem a Rialles, en les reunions del grup colomenc o del col•lectiu d’agrupacions locals, obrint o tancant portes al teatre Catalunya, en els espectacles on reies o t’emocionaves com un nen més.

Et recordarem amb els amics, quan anaves de Festa Major, en les trobades, en les excursions; en els dinars, berenars o sopars, de primer sol i després amb la família.

Et recordarem, anys abans que la Ruta d’en Serrallonga fos una realitat, creuant les Guilleries, de Santa Coloma fins a Rupit i Sant Feliu de Pallerols, la nit de llamps i trons dormint al ras al coll de Nafré o la passada a les balmes de sota Rupit, en no trobar hotel.

Et recordarem, buscant herbes amb els de Sant Hilari, per aprendre com fer una exposició de herbes remeieres i per a la ratafia; quan presentaves mil i una ratafies al concurs i donaves poques possibilitats a la resta de concursants.

Et recordarem al Centre, preparant o guiant excursions, a les Rutes d’en Serrallonga o de les Ermites, a les reunions de junta dels divendres i els afegitons al Sant Martí, tot fent la ratafia o prenent un te; la serenitat i l’ordre que ens irradiaves quan encetàvem discussions que no ens portaven a res. De quan ens parlaves de les Guilleries, de projectes de divulgació cultural, dels indrets naturals que ens envolten, i del mapa renovat del terme, incloent camins, corriols i masos quasi oblidats; o d’en Serrallonga, de qui havies arribat a ser un gran coneixedor, tant del mite com del home.

Finalment et recordarem al vell mig d’aquestes Guilleries que tant estimaves, on, al seus peus, finalment has trobat el repòs.

Tan de bo, allà on siguis, hagis trobat la serenitat que sabies infondre’ns.
Descansa en pau, vell amic.

Santa Coloma de Farners, desembre del 2009.
Centre Excursionista Farners