| Titol |
MONGÒLIA EL MAR D’HERBA |
| Data |
26 de febrer de 2010 |
| Lloc |
Biblioteca Joan Vinyoli |
| Hora |
8 del vcespre |
| Descripció |
Audiovisual comentada a carrec de Joan B. Ferrà, membre del CEF
La imatge del nòmada mongol muntat en el seu cavall, a prop del campament familiar nòmajant pel bast territori, segueix essent l’essència del país
L’actual estat de Mongòlia, entre Rússia i Xina es uns país de un milió i mig de kilòmetres quadrats amb una població de tres milions d’habitants dels quals un milió i mig viuen a la capital, Ulan Bator.
Però la Mongòlia cultural s’estén mes allà de les fronteres de ambdós països. Va ser a la primera dècada del passat segle quan els mongols inicien una revolta per separar-se de Xina, van demanar ajuda a tercers països aquesta no va arribar fins deu anys mes tard quan la incipient Unió Soviètica entengué que seria fàcil la seva inclusió dins l’orbita soviètica. L’estat actual es fruit de l’implantació del comunisme, però pel camí van quedar la part no recuperada a Xina, la Mongòlia Interior, i el canvi de la frontera nord, amb la pèrdua del llac Baikal, a favor de Rússia.
Al sud de Ulan Bator, a les portes de la ciutat comença el Gobi, un immens desert, que va mes allà de la frontera xinesa, on la verdor de la poc densa herba i un horitzó llunyà han creat el mite del mar d’herba
Però es un país variat, on a part del desert hi trobem frondosos boscos, importants nuclis muntanyosos i la tundra del nord amb molta aigua
Ètnicament, Mongòlia no es un país uniforme, dins les seves fronteres conviuen diferents cultures, unes mes properes a la dominant Halh, però altres bastant llunyanes com els Tsaatan, criadors de rens a la tundra que envolta el llac Hovsogol o el Kazakhs i coneguts per la practica de la cetreria amb àguiles. L’ètnia majoritària parla el mongol, en tant que altres com els Tsaatan i Kazakhs parlen llengües d’arrel turca |
|
