L'escalada clàssica és la disciplina tradicional d'escalada, que té més de cent anys d'història. Es tracta d'escalar parets de totes les mides utilitzant les tècniques de "cordada alpina", o sigui, començant des de baix i fins a dalt d'una sola tirada i usant tan sols allò que som capaços de portar i desmuntar l’ultimo de cordada tot el material. En aquesta disciplina el que es té en consideració és l'efectivitat, intentant arribar a dalt de la forma més ràpida, simple i “neta”; s'hi fan servir totes les tècniques de progressió: en lliure, en artificial, sobre neu o gel, etcètera, segons les circumstàncies del terreny.

El nom “d’escalada clàssica" no apareix fins als anys vuitanta, quan cal diferenciar l'escalada tradicional de les noves tendències i propostes que es comencen a desenvolupar a finals de segle XX (especialment l'escalada esportiva). Alguns escaladors considerem la Clàssica o Tradicional la més pura i neta, ja que no deixa en la paret cap estri i, per tant, té el mínim d’impacte respectat, com a resultat, la muntanya (el nostre santuari) d’altres anomenen a aquesta tendència "via llarga" tot i que aquest nom és molt poc adequat, pel fet que es poden portar les propostes de l'escalada clàssica, esportiva, artificial, gel o mixt…, tant a vies llargues com curtes.

Tot escalador deu de tenir una màxima al seu cap i al seu cor “Si va a la Muntanya que no es noti que hi has estat”.